Crónica:
Vàrem arribar que deurien ser les 6:30, doncs una hora buscant aparcament, que al final el peugi va romandre a la zona del cosmocaixa, i una mica més i tenim sarau, doncs com els forats (vehiclisticament parlant) anavem a comptagotes, tothom se'l volia fer un. Així que un paio li vaig dir i una merda quant em va dir que era seu el lloc.... al final me'l vaig en dur jo i ell va tenir d'anarse'n amb el cap sota l'ala...
L'entorn del Camp Nou, ple a bassar d'incondicionals, menjant i bebent les birres fresques. Com que els preus son una passada dins el camp jo ja duia entrepans del tropic i ampolles d'aigua sense tap. Hi havia un fotimer d'envasos per tots cantons, els de la neteja si que es mereixen unes hores extres per netejar tot aquell merder.
Un cop dins el camp, ens varem asseure al davant, i veiem com lentament pero molt lentament s'anava omplint el Camp Nou. La primera impressió al veure la garra, va ser espectacular, quin bitxo més gran ocupava gran part de l'estadi. Així que en puntualitat anglesa a les 20:30 tocaren els snow patrol. (teloners que toquen força bé només coneixia open your eyes i algun altre....)
El dia s'anava amagant i la nit guanyava pas, els teloners plegaren i després van començar a sortir els professionals de la garra impressionant la mà de gent que controlova tot.
I el moment apoteossic va arribar. u2 a l'escenari. Increible. Dues hores i mitja ballant i cantant totes les cançons, banyats amb la pantalla. La calor ni la notava, descontrol i apotesisme. Aquestes coses s'han de viure, donat que per molt que expliquis poc es pot imaginar.
El punt negatiu i que es dona a tots els concerts, es que tothom aixeca els braços per grabar el concert amb el mobil o camares. I clar estan mes pendents de grabar que de la musica...
El possitiu una de les nits màgiques de la meva vida, pocs espectacles li fan ombra.
PD: Ara qualsevol va a veure un concert.... i la setmana que ve l'Anolia...xd!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada