PIPES I ALTRES COSES

Que en podem dir de les pipes? Obres una bossa i amb una tarda te la reventes, xarrupant la sal de les pellofes, i menjant la petita llavor que conté.. i quant trobes una sense closca és un premi pel paladar..... I ja no us dic, quant venen a dojo (sense pellofa) llavors no tenim mesura un grapat a la mà i ràpidament les estem degustant al nostre paladar. De petit encara recordo aquelles tardes jugant algun joc de sobretaula i no hi faltaven o les pipes o els kikos de maiz...xd (els kikos eren més engorrinosos... hi ha gent per això que els prefereix... qüestió de gustos....xd) o el barrejat... jo només em fotia els cacauets perquè ni les pipes estaven bones ni les pipes de meló ni dels cigronets ni els kikos...xd
També em ve a la memòria, aquelles tardes en bicicleta (tenia una bicicross quins vells temps....) i paraven als camps a mangar tant gira-sols com tot el que observéssim i càpigues dins les nostres bosses de plàstic i au al “manillar” i a pedalejar cap a casa....
Pel que veiu les comences a parlar d’una cosa, i alhora ten venen milers al cap de records i sensacions... així que tornaré al tema.
Les pipes sense sal, ja no tenen la delicatessen que haurien de tenir, perden la gràcia.. tanmateix que les que tenen altres gustos, no són les originals i perden en gust.