"La lectura t’ofereix un mon d’imaginació, on els paisatges els personatges les accions s’ordenen i prenen forma dins el nostre cap, formant un país meravellós i confidencial.
Tot això es fa voladís, quant un forani intenta escenificar el teu món en fotogrames. El teu món no sol concorda amb les imatges cinematogràfiques. Els personatges ja no són imaginaris són reals, els veus, i no el sents com teu, i la pel·lícula deixa d’interessar, perquè el teu món és intransferible.
A la “Plaga Final”, un dels meus personatges emblemàtics, queda en no res, sense vida, sense virtut, el meu món no coincideix, i com la sèrie Fringe: dos móns paral·lels que un vol entrar dins l’altre, per això el meu jo tanca la porta visual."
PD: Pel·lícules que es poden salvar de la crema de bruixes de la meva imaginació:
El senyor dels anells, ara no puc concedir un aragorn, pels íntims Gambús, sense en Viggo.
El perfum, protagonista ben definat Ben Whishaw, però la història no em concorda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada