dijous, 12 de novembre del 2009

DÉU ELS CRIA I ELLS S'AJUNTEN.

Eren l’una del vespre quant la noia es va agenollar davant una tomba del cementiri. Una llàgrima, darrera una altra aparegueren tot seguit entre els seus ulls, caient lentament al terra humit de la nit. Uns minuts més tard, la noia es posava en peus i marxava deixant enrere aquell tenebrós indret.
Era un hàbit que repetia els darrers quatre anys el mateix dia i mateixa hora.
Els pares la esperaven, com era costum, al voltant d’una xemeneia encesa.

- Hi ha hagut sort, filla? - Van preguntar.
- No. Mare - Va dir i es va retirar cap a la seva habitació.

Va agafar dues bosses de plàstic industrials negres i les va abocar a dins la banyera. Després va agafar dos recipients d’àcid sulfúric i els va afegir amb les restes del cadàver.

Es va estirar damunt el llit mentre l’àcid lentament feia el seu efecte. Amb aquella nit eren quatre els intents i la seva germana siamesa no havia tornat a la vida. La sang havia de ser pura, però ni la de la seva confident i millor amiga, la primera víctima; ni la dels seus dos intents de nuvis, ni la del sacerdot, el cos del qual s’anava descomponent, havien servit de res.

Va tancar els ulls i es fa concentrar amb aquell conjur:

“Si un mort a la vida vols tornar

Dues coses hauràs de realitzar

Una rosa negra damunt la tomba del difunt

dotze gotes de sang verge al seu damunt

La barreja farà actuar

I el mort ressuscitar.”

Eureka!! – Va cridar la noia. Ja sabia la solució de l’entramat. Només calia esperar un any, sacrificaria el que sols una dona pot dur en aquesta vida.

Pau pot venir aquesta nit? – va dir només despenjar-li al telèfon.

1 comentari:

Anònim ha dit...

falta el comentari de la vanguardia
felicitats a la guanyadora que no ha vist la peli turistes
quina originalitat i narrativa expectant........xd