Estem davant una pel·lícula, que surts del cinema pensant que no has vist res, però alhora que la vas analitzant vas entenent el sentit que el director (Scorsese) li dona. Té un començament on la música juga molt, sembla que vagi a passar ja alguna cosa als primers 5 minuts i aconsegueix posar-te en tensió. Els protagonistes lents, però alhora amb escenes fosques que et fan interpretar falsament cap on la teva ment et guia. I el final ....
"Abans de viure com un monstre prefereixo morir com un home"
Valoració: 8,00/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada