Les 21:30, en un ascensor en doble fons, les escales l’única manera de pujar al segon pis. Porta d’emergència tancada amb clau, més seguretat no li podem demanar. Rebuda cordial d’un ésser menut, que és l’alegria de la horta.
Mostra dels diferents departaments del pis, mentre una olor de menjar sortia de la cuina. Tenim gana, i ja podem observar el que serà el menú de la nit, però el nostre palada no ho intueix en el moment.
Primer plat de la vetllada, vol-al-vent d’amanida de marisc acompanyat d’un vi albariño (blanc per l’ocasió). Les nostres parts gustatives, comencen a deleitar el fons marí de cada terrina de full, bevent alegrement de la sang groguenca del raïm.
Cal esmentar, que també hi havia un entrant, que consistia amb torrades amb salsa d’olivada.
El segon plat, i veure tanta nata junta, tenim els nostres dubtes de què aquell lluç surti per la porta gran agafat a espatlles. La xeff ens adverteix que la nata no és l’adequada, que havia de ser sense sucre, augmenten els nostres dubtes.
Però senyors lector, lluç farcit de gambes amb salsa dolça de cal born, es desfeia dins les nostres boques, i la salsa donava el toc d’exquisites a aquest plat. Ho banyem amb un rioja ederra recomentat pel mindongui Damaso (el mateix de la nata...xd)
Per últim, i encara que les nostres panxes ja estaven una mica atapaïdes, però l’esforç se’l valia, una fondant de xocolata, que podem dir d’aquest postre un èxit d’avantguarda.
En acabat i amb les panxes plenes, la caixa tonta ens va envair i la pel·lícula “un crimen perfecto” va ser la que va triumfar.
vol-a-vent
Lluç amb gambes amb salsa dolça
Fondant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada