Era el nostre segon concert dels Manel, aquesta vegada a la nostra ciutat Igualada, més concretament a la Sala. Entrarem a l'antic teatre, reformat com a sala de festes, a falta de cinc minuts per a les 23. Pel camí deixarem unes quantes adolescents que tenien entrada, però no anaven acompanyades de cap tutor, les seves cares ho mostraven tot. Un cop dins, amb la sala plena de gom a gom, amb un grup bastant heterogeni, però que encara em feien sentir una mica jove, va començar el concert. Aquest va ser clavat, al que vàrem assistir al Romea, mateix repertori, però va mancar el moviment de cama a "boomerang"
Aspectes possitius: sonen bé i tenen el public a la butxaca, tenen molt de carisme.
Els negatius: No sé per on començar, ni per on acabar. Manel és un grup que se'ls ha d'escoltar i ells ja et faran moure al seu ritme, àlgid i tou. Però en aquest segon concert ens van distreure la gent "que en teoria va a veure el concert" però només ho fa per aparença, com que està de moda doncs jo soc hipermegaguay em trec una foto amb l'iphone la pujo al facebook, i del concert passo, perquè sóc així de hipermegaguay (em ve al cap la sonoritat de The beautiful people... ) Així que un soroll m'envaia a la meva orella esquerra i dreta no poden disfrutar del tot del concert. Molts cops la gent que volia disfrutiar del concert, va tenir de fer callar als iphoneros.
L'altra aspecte negatiu, la ventil·lació inexistent del local, que va ser un autèntic forn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada