Primer de tot, s’ha de muntar la nata, i com a novells: primer intent fallit. Aquell líquid no prenia cos, molta barilla però poca nata., molt video i explicacions però aquella massa no és muntava. Així doncs, la solució: anar a comprar nata a la pastisseria, si esteu amb crisis no ho feu, donat que la vostra butxaca es ressentirà molt .
Segon pas fer una cafetera, que prèviament la haurem posat en condicions perquè tanta nespresso.... fa oxidar el ferro i obstrueix el conducte que fa que no surti el cafè. Necessitàrem uns 200 ml.
Tot seguit agafarem un vol, i posarem els 250 gr. de mascarpone (una tarrina) i els barregem amb els 250 gr. de nata, aquí suposo que va faltar una mica de sucre (uns 100 gr.) i per acabar un rajolinàs de licor de cafè. També es va mancar la cullerada de vainilla líquida que no em vaig trobar per enlloc. Ho mesclem tot molt bé.
Tercer pas sucar els “bizcochos”, no em sona bé això de bescuits amb català sembla anglosaxó, amb el cafè, vigileu que absorbeix molt de líquid. Així muntarem la primera capa de bescuits i després la segona capa amb el mascarpone i la nata. Per acabar tirar una mica de polvos màgics (el cacau en pols) que ja venia amb la terrina de mascarpone.
El gruix del tiramisú, de dos pisos d’alçada.
Resultat per llepar-se els dits i sense utilitzar ou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada